
Galeria
El Museu

1909

Salvador Dalí 1904

Karel Appel 1950

Pablo Picasso 1912

Joan Miró 1918

Salvador Dalí 1935

Salvador Dalí 1939

Salvador Dalí 1929

Pablo Picasso 1937

Dalí. 1944. Oli sobre tauler.

Lichtenstein 1963. Oli sobre tela.

Paul Klee 1921. Oli i llapis sobre filempua de cotó enganxada a paper.

Pablo Picasso 1923. Oli sobre tela.

Francis Bacon 1968. Oli sobre tela.

Franz Marc 1912. Oli sobre tela.

Rubens Al voltant de 1601-16011. Oli sobre tela.

Vittore Carpaccio 1510. Oli sobre tela.

Caravaggio 1598. Oli sobre tela.

Rubens 1616 - 1617. Oli sobre tauler.

Rubens 1636 - 1638. Oli sobre tela

Goya Abans de 1800. Oli sobre tela.

Goya Abans de 1800. Oli sobre tela.

Goya 1819-1823. Oli sobre arrebosat i passat a tela.

Velázquez 1628 - 1629. Oli sobre tela.

El Bosco 1490 - 1500. Oli sobre roure.

Goya 1814. Oli sobre tela.

Rubens 1630 - 1635. Oli sobre roure.

L'Hotel Agumar és l'hotel on ens vam hospedar. Un hote de mota qualitat, molt a prop de la estació d'Atocha i també a prop del nucli històric.

La Plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la Plaça de la Vila, al costat del carrer Major. Els orígens de la plaça es remunten al segle XV, quan en la confluència dels camins (avui en dia carrers) de Toledo i Atocha, als afores de la vila medieval, se celebrava en aquest lloc, conegut com a «Plaça del Raval», el mercat principal de la vila, construint-se en aquesta època un primera casa porticada, o llotja, per a regular el comerç a

La Puerta del Sol rep aquest nom per una figura del sol que n'ornamentava l'entrada. Originàriament, en aquesta plaça convergien els ravals de la ciutat, que al segle XIV quedaven fora de la muralla. En un primer moment, la plaça no estava organitzada urbanísticament i és per això que es diu puerta, i no pas plaza. L'edifici més emblemàtic és la Casa de Correus, obra de l'arquitecte francès Jaime Marquet, construïda entre el 1766 i el 1768.

El Palau Reial de Madrid és la residència oficial dels Reis d'Espanya. Amb 135.000 m² de superfície i més de 3.418 habitacions, és el palau més gran d'Europa.

El Palau de Santa Cruz, situat a la ciutat de Madrid, és avui dia la seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya. Anteriorment tingué la funció de presó i de palau. Està declarat Bé d'Interès Cultural des de 1996.

El conjunt arquitectònic de la casa y torre dels Lujanes, a la plaça de la Vila de Madrid, és un dels més antics de la ciutat. La torre data de principis del segle XV, i la casa de finals d'aquell mateix segle. A la primera meitat del segle XV va ser residència de Gonzalo García de Ocaña, contador Major del Regne. En 1450 va ser comprada per Pedro de Luján, cambrer del rei, per 181.000 maravedíes.

Format per una sèrie d'estances decorades amb austeritat. Fou residència de Felip II. Està situat al costat de l'altar major de la basílica, la qual cosa permetia al monarca seguir la missa des de les seves habitacions.

La Cripta Reial, coneguda també com a Panteó dels reis, fou construïda per Juan Gómez de Mora segons els plànols de Gianbattista Crescenzi. Consta de 26 sepulcres de marbre. A part de la cripta, l'estança està formada per un podrimener, sala on s'ubiquen els cossos per espai d'anys i es deixen descompondre.

Acabat de construir el 1888, està destinat a prínceps, infants i reines que no han estat mares de reis. És remarcable el de l'infant Joan d'Habsburg i Blomberg. Hi ha ocupats 36 dels 60 nínxols que té

El Pati dels Evangelistes, sobre el Panteó dels Infants i al costat de les Sales capitulars forma part del monestir, que va ser habitat per monjos jerònims, i ara per monjos agustins.

L'escala principal permet accedir a la segona planta, i té frescos a sostre i a la paret de dalt. Un dels frescos comunica amb la Sala de Batalles, el de la batalla de Sant Quintín.

Espais on els monjos del monestir celebren confesions comunitàries. Velàzquez va ajudar a decorar-la, i conté pintures molt importants taan seves com d'altres pintors, com Tizià.



Projectada per l'arquitecte Juan de Herrera. Els frescos de les voltes foren pintats per Pellegrino Tibaldi. La biblioteca posseeix més de 40.000 volums d'extraordinari valor, molts dels quals van pertànyer a les biblioteques privades dels Àustries espanyols.
![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
---|---|---|---|
![]() | ![]() | ![]() | ![]() |