Quadres
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens Patrimoni Nacional, que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de San Lorenzo de El Escorial, a la comunitat autònoma de Madrid, es troba a 45 quilòmetres de la capital espanyola. El topònim sembla provenir d'uns antics dipòsits d'escòria ubicats a la població d'El Escorial, pròxima al monestir.
Va ser construït per actuar com a sepulcre dels reis, i també per commemorar la victòria dels Àustries a la batalla de Sant Quintín. Una llegenda diu que serveix per tapar una de les portes de l'Infern.
El Museu
Format per una sèrie d'estances decorades amb austeritat. Fou residència de Felip II. Està situat al costat de l'altar major de la basílica, la qual cosa permetia al monarca seguir la missa des de les seves habitacions.
La Cripta Reial, coneguda també com a Panteó dels reis, fou construïda per Juan Gómez de Mora segons els plànols de Gianbattista Crescenzi. Consta de 26 sepulcres de marbre. A part de la cripta, l'estança està formada per un podrimener, sala on s'ubiquen els cossos per espai d'anys i es deixen descompondre.
Acabat de construir el 1888, està destinat a prínceps, infants i reines que no han estat mares de reis. És remarcable el de l'infant Joan d'Habsburg i Blomberg. Hi ha ocupats 36 dels 60 nínxols que té
El Pati dels Evangelistes, sobre el Panteó dels Infants i al costat de les Sales capitulars forma part del monestir, que va ser habitat per monjos jerònims, i ara per monjos agustins.
L'escala principal permet accedir a la segona planta, i té frescos a sostre i a la paret de dalt. Un dels frescos comunica amb la Sala de Batalles, el de la batalla de Sant Quintín.
Espais on els monjos del monestir celebren confesions comunitàries. Velàzquez va ajudar a decorar-la, i conté pintures molt importants taan seves com d'altres pintors, com Tizià.
Projectada per l'arquitecte Juan de Herrera. Els frescos de les voltes foren pintats per Pellegrino Tibaldi. La biblioteca posseeix més de 40.000 volums d'extraordinari valor, molts dels quals van pertànyer a les biblioteques privades dels Àustries espanyols.
Sala on s'exposen a través de frescos les principals batalles guanyades per l'exèrcit espanyol als camps de batalla europeus. També hi ha representada la batalla de San Quintín, que va ser una de les causes de la creació del monestir.
 |  |  |
|---|